Música d'estar per casa
Son dos dels membres del grup català de pop-rock Raydibaum que protagonitzen la segona edició del Cicle de Concerts Ca l’Enric. El tema Dins La Balena del seu nou disc Per Fi Potser Demà (RGB Suports, 2008) obre el concert. Al voltant de 30 persones ocupen els sofàs, les cadires, els tamborets i part del terra de la sala, encarats a la parella. En pocs minuts, els assistents han entrat en una mena de trànsit induït pels dos artistes que, entre conyes i anècdotes vàries, van intercalant alguns dels seus temes més romàntics i eloqüents com són Els Fils, Alfabet o Cançó de Bresol Per Després del Tsunami, amb altres del penúltim disc, Manual Del Gènere Catastròfic (RGB Suports, 2008), a ritme de crunchs de cheetos i xarrups de cervesa.
El Cicle de Concerts Ca l’Enric és una iniciativa que la Clara, la Laia i dues amigues externes al pis d'Enric Granados, l’Helena i l’Elisenda, van començar per les ganes de veure tocar Roger Puig (guitarra d’Els Nens Eutròfics) en solitari directe. "Fa anys que té cançons pròpies molt bones, valorades per veus importants com la de Roger Mas, i en canvi no s'ha decidit a treure un disc encara... I com que aquest 2011 sembla que s'ho està pensant seriosament per a finals d'any, vam creure que donant-li protagonisme li donem una empenta en la seva decisió a gravar-lo", reconeix l’Helena. Només els hi calia una excusa. "Vam enganyar les noies del pis perquè fessin un espai al menjador. Vam enganyar Roger Puig perquè agafés la guitarra i portés a la dona biònica. Vam enganyar la dissenyadora perquè amb el seu art ens il·luminés. Vam enganyar els amics perquè per 3 euros s'apuntessin a una vetllada agradable. I el colofó va ser que en Roger Puig va enganyar el seu germà Aleix Puig perquè l'acompanyés en l'aventura d'estar per casa", explica l’Elisenda. Ca L’Enric neix doncs d’un interès intrínsec per la música i per donar a conèixer a nous cantautors, a més a més de "passar-ho bé i conèixer gent", com diu la Clara. "El públic dels concerts a Ca l'Enric es mereix descobrir coses noves i aquesta és novíssima, tant que encara no està al mercat", assegura l’Helena. De fet, en aquella primera ocasió, entre el públic s’amagava un dels responsables del segell BankRobber, la cantant Miss Carrussel i la Maria Rodés, ambdues participants d’altres trobades casolanes com aquesta. El total de la recol·lecta dels tres euros per persona que costa l’entrada va a parar íntegrament a les butxaques dels artistes convidats. "Els diners no són el que importa, són 60 euros per passar una tarda de diumenge diferent i fer allò que més ens agrada", assegura en Pep dels Raydibaum. Ell mateix va provar el format a casa seva apropant el seu altre projecte l’Abominable Gallina Nauseabunda a tot el que estigués interessat a escoltar els seus temes, mentre picotejaven alguna cosa i bevien un parell de cerveses. Com a acte innovador i de gratitud a la seva audiència, va enregistrar el concert amb una gravadora digital per tot el que volgués endur-se el concert en CD.
Sense micròfons ni altaveus, només el talent i la nuesa de la música en directe. Sense escenaris ni decorats. Músic i públic cara a cara, sense alçades ni barreres, a metre i mig de distància. El vincle que es crea en aquestes trobades va més enllà de la música. La interacció és total. Es un tu a tu, un bis a bis. Tothom pot opinar, tothom es pot expressar així com ho senti. Per entrar a Ca l’Enric només es demanen dos requisits: portar un coixí per si arribes tard i et toca seure a terra; i dur la teva pròpia beguda (si no en pots comprar allà mateix pel mòdic preu d’un euro). ¿Com assabentar-se d’aquestes trobades? No és fàcil si no tens "el contacte" perquè, com diu la Laia, "volem tenir una mica controlat el nostre públic, conèixer-lo" i la gràcia de tot això és "que vagi corrent pel boca-orella". O millor dit, de mur en mur. Cap dels músics s’anuncia enlloc, cal formar part de la llista de correu o tenir un amic/amiga afortunat/ada que et convidi a través de l’event de Facebook per assistir com a públic. Però com tot, això acaba arribant d’una manera o altre. La tercera convocatòria ja està en marxa. Serà la segona setmana de febrer i comptarà amb un concert d’Agustí Busom, més conegut com Abús.
Ara bé, elles no son les úniques, hi ha hagut altres instigadors d’activitats alternatives semblants a les de Ca l’Enric, com els coneguts Ressopons al Capvespre del carrer Portaferrisa (sobre la botiga El Camello), cicle per on van passar conjunts com El Chico con la Espina en el Costado, Manuel García, Maria Rodés, Bedroom, Isaac Ulam, Miss Q, Espaldamaceta o Miss Carrussel, i que va acabar l’octubre de 2010 amb l’acústica-electrònica de Guillamino.
Ja sigui fruit de la casualitat, de l’amistat, de l’avorriment de les tardes dels diumenges... ja sigui per manca d’escenaris a la ciutat, per falta de representants que facin la seva feina, per apropar la música als seus fans de manera directe, o inclús per provar amb experiments casolans i altres motivacions melòmanes, la pràctica de portar-se el grup a casa està cada cop més acceptat i, de fet, perseguit. Live in the Living (LITL) és el projecte de música en directe al menjador de casa més antic d’Espanya. Va néixer l’any 2002 a Holanda de la mà de Rick Treffers, del grup Mist, i aviat va passar a Alemanya. Treffers, enamorat del país, venia força sovint de gira, de manera que va començar a promocionar els seus discos preparant diferents sessions de LITL per veure si aquí hi funcionaria. La Pilar Sanz, organitzadora dels LITL a nivell espanyol, va assistir a un d’ells i "em va agradar tant que vaig parlar amb ell per provar de llençar LITL Espanya. I fins avui", explica. Des de 2007, L’oferta s’estén per tot l’estat. S’han fet convocatòries a València, a Valladolid i a Santiago, entre d'altres, però és principalment a Barcelona i a Madrid on donen la nota, i mai millor dit. "Ens agradaria que la iniciativa creixés a altres ciutats, però necessitaríem ampliar l’equip amb col·laboradors locals. Nosaltres sols no donem a l’abast per arribar a totes les ciutats d’Espanya", puntualitza la Pilar. Cada sessió LITL dura al voltant de dues hores i mitja, durant les quals actuen tres grups diferents (nacionals, internacionals o nous talents) en dos sets de 30 minuts cadascun, separats per descansos que permeten el feedback entre els artistes i el seu públic. Segons la Pilar, aquest format es el que els diferencia d’altres iniciatives semblants. En aquest cas, les entrades es reserven online i es compren in situ per 10 euros, dels quals una part es destina a pagar el beure i el piscolabis i una altre quantitat simbòlica pels músics. L’únic requisit que es demana als participants és que siguin parelles o representacions reduïdes de les bandes que presentin versions acústiques dels seus temes. Artistes com Nouvelle Cuisine, Idealipsticks, No nos llamamos Fiodor, Autumn Comets, Fran Nixon, Gel de Onán, The Bleach, The Ezra Beats, Le Petit Ramón, Refree, el propi Rick Treffers i altres artistes internacionals sorpresa han passat per les cases dels amfitrions de 2010. El proper LITL està previst a Madrid el 26 de febrer amb la confirmació de Hoy Muero Viernes, a faltar d’omplir el cartell complert (veure agenda). Iniciatives així són la confirmació de que aquesta pràctica ha passat de ser quelcom exclusiu reservat a uns quants amb contactes importants a una tendència a l’abast de tothom, un privilegi en el que només cal ser el més ràpid.
Concerts a domicili sense "groupys" que emprenyin... I què més dona la imperfecció si no hi ha digitalització... I què més dona si l’acord grinyola o el cantant desafina quan hi ha proximitat... I que més donen els 40m2 si hi ha lloc per la improvisació i l’intercanvi.
